Passa que un dia en mig d'una conversa, en una resposta que reps, en un pseudpintercanvi de reflexions no te'n adones i sents un clec, un crac, un plof... I no és fins al cap d'un temps que t'adones que aquell punt, aquella pertorbació de l'aire que gairebé no vas percebre, era la amistat escolant-se entre els dits. Com qui vol retenir arena del desert enmig d'un enfadadíssim simun. El remull de la quotidianitat és qui ho evita, si s'exerceix.